La Fundació Limne ha viatjat recentment al nord-est d’Eslovènia per participar en el 9è Taller d’Intercanvi d’Experiències del projecte europeu Interreg RIWET. L’encontre, coordinat per l’institut REVIVO amb el suport de diverses entitats ambientals locals, es va centrar en la gestió, renaturalització i governança fluvial dels rius Mura i Drava, dos corredors ecològics clau de la conca del Danubi integrats a la Xarxa Natura 2000 i a la Reserva de la Biosfera transfronterera Mura-Drava-Danubi de la UNESCO.

Durant dos dies vam conéixer de primera mà com Eslovènia està aplicant solucions basades en la natura per recuperar la dinàmica hidromorfològica dels seus rius, reforçar espècies en perill i fomentar la participació ciutadana.

Donar espai al riu

Els rius del nord-est eslovè han patit durant dècades una forta pressió hidromorfològica derivada de canalitzacions, dics i aprofitaments hidroelèctrics, factors que han reduït dràsticament els boscos de ribera i la connectivitat lateral. Per revertir eixa situació, entitats públiques com l’Institut per a la Conservació de la Natura de la República d’Eslovènia lideren projectes emmarcats en iniciatives com Natura Mura i el projecte internacional LIFE RESTORE for MDD que han permès, entre d’altres resultats:

• L’ampliacions de la llera a Konjišče (I i II): Amb la retirada d’esculleres i l’endarreriment de les motes de defensa entre 100 i 130 metres cap a l’interior, el riu Mura ha recuperat espai per a la seua expansió natural a un tram de més de 2,2 km (sumant més de 4 km si es comptabilitzen les actuacions a la part austríaca). Esta mesura frena la degradació del llit, recarrega els aqüífers i ha permès la formació espontània de noves barres de grava.
• La renaturalització a Petanjci: Una intervenció similar en 750 metres de riu que, en allunyar la protecció passiva i dotar d’espai el curs fluvial, va demostrar la seua eficàcia front les avingudes de 2023, permetent una dinàmica natural que lamina riuades i crea hàbitats fluvials d’alt valor ecològic.
• La recuperació del braç mort de Zaton: Amb més de 200 anys d’història, esta antiga zona humida del riu Mura va ser recuperada mitjançant l’extracció d’aproximadament 16.000 m³ de sediments acumulats. Un punt destacable va ser la complexa gestió social i administrativa prèvia: es va assolir el consens i l’autorització dels prop de 60 propietaris privats de les 120 parcel·les implicades, una fita clau que demostra la importància del treball de proximitat.

Estes actuacions connecten de ple amb la filosofia de restauració fluvial i laminació natural que defensem des de Limne, on donar espai als rius és la mesura més eficaç tant per a la seguretat enfront del canvi climàtic com per a la conservació d’hàbitats!

El retorn de l’esturió esterlet al riu Mura

Els esturions representen una de les famílies animals més amenaçades del planeta. En el marc del projecte LIFE-Boat 4 Sturgeon, REVIVO ha posat en marxa a Apače la primera instal·lació de cria dedicada a l’esterlet (Acipenser ruthenus), conegut popularment com el «drac del Mura». Es tracta d’una planta modular basada en contenidors que funciona amb aigua directa del mateix riu Mura. D’eixa manera, els ous i alevins es desenvolupen en condicions naturals de temperatura i paràmetres físicoquímics, afavorint el seu procés d’imprinting perquè, en ser alliberats, reconeguen el riu com la seua llar. Des de la posada en marxa dels tancs a la primavera de 2026, s’han alliberat vora 42.900 juvenils al riu, acompanyats d’un programa de sensibilització que ha involucrat estretament societats de pescadors i la comunitat escolar.

La reserva natural de les basses d’Ormož

Una de les visites més inspiradores va tindre lloc a la vora del riu Drava, a la reserva natural de les basses d’Ormož, gestionada per l’ONG ornitològica DOPPS (BirdLife Eslovènia). Es tracta d’un espai de 66 hectàrees que, adès, eren llacunes de decantació d’una sucrera clausurada l’any 2006.

Gràcies a un acord de custòdia i a la donació dels terrenys industrials a l’ONG per part de l’empresa propietària, les basses es van transformar mitjançant el programa LIFE+ en una de les zones humides més rellevants d’Eslovènia, amb un interessant sistema de gestió de l’aigua entre les basses, que permet tindre diferents alçades segons l’etapa de l’any o les necessitats de cada bassa. Actualment, l’espai acull més de 236 espècies d’aus, gestiona la vegetació palustre amb pastura de búfals d’aigua i actua com a centre d’educació ambiental i ecoturisme.

Governança i noves narratives per a la gestió de l’aigua

La segona jornada de treball a Ljutomer es va dedicar als instruments de gestió, planificació i ciència ciutadana, presentant-nos:

1. La Freshwater Task Force: REVIVO i el centre jurídic PIC van presentar esta plataforma consultiva interdisciplinària impulsada per RIWET. Inspirada en comités científics europeus, la FTF aplega administracions, acadèmia i societat civil per anticipar conflictes d’ús de l’aigua (energia, agricultura, conservació) abans d’iniciar tramitacions formals, servint de banc de proves per al Pla de Gestió de Natura 2000 eslovè.
2. Aplicació RekoSled: L’eina mòbil desenvolupada en el marc de RIWET per mapejar pressions fluvials. A través de l’app, persones voluntàries, gestors i pescadors han registrat ja centenars d’obstacles transversals i alteracions de vegetació de ribera, un mètode que complementa la feina de seguiment que des de Limne duem a terme amb la nostra xarxa d’inspecció de rius.

I bo, tornem amb aprenentatges i metodologies molt valuoses que continuarem compartint dins de la xarxa RIWET i amb tots vosaltres per millorar les polítiques de protecció fluvial a escala europea i aplicar-les a les nostres conques!