Projecte Llúdria

Projecte Llúdria

Antecedents del Projecte Llúdria

Si bé la distribució territorial de la llúdria havia estat àmplia, la comparativa dels censos realitzats durant els anys 60 amb els duts a terme durant els 80 mostren una dràstica disminució de les poblacions a nivell de tot l’Estat, amb especial èmfasi a la zona est de la península Ibèrica.

La disminució d’efectius durant l’última meitat de segle XX ha estat sovint associada a diverses causes com, per exemple: la contaminació, la destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació de recursos, el descens en el volum de preses, l’aïllament poblacional o la caça.

En les últimes dècades, però, comença a mostrar una recuperació significativa de territori.

Objectiu del Projecte Llúdria

Confirmar l’expansió de la llúdriga a la Comunitat Valenciana i vincular millora dels rius i als sistemes de depuració de rius, així com a la disponibilitat d’aliment.
Els sondejos portats fins a la data pel Servici de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural vénen a confirmar l’extraordinària recuperació de l’espècie. Malgrat que encara no ha cobert tot el territori, el seguiment ha estat discontinuat.

Esta manca de mostreig va ser el que va motivar la proposta de seguir observant la llúdria a través de projectes de voluntariat ambiental, fins a confirmar la seua expansió total pel territori fruit, entre d’altres aspectes, de la millora en els rius i els sistemes de depuració, així com d’una major disponibilitat d’aliment (cranc de riu americà).

El projecte arrencà amb l’ànim d’analitzar, entre 2017 i 2019, totes les quadrícules on crèiem que podria haver llúdria. Un objectiu assolit i que, a més, ampliàrem amb moltes més quadrícules a mesura que avançava el projecte i detectàvem més i més presència del mustèlid.

Dins el projecte es realitzen seminaris per formar els voluntaris i sortides obertes a un públic general, per descobrir els rastres que deixa este mamífer i que ens permeten la seua identificació (petjades i, sobretot, excrements).

El Projecte Llúdria ha estat coordinat per Global Omnium, Limne i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Resultats 2017-2019

S’ha constatat l’àmplia distribució de la llúdria, actualment present pràcticament en la major part de les conques fluvials del nostre territori.

Rastreig exhaustiu

El mostreig s’ha realitzat dividint el territori en quadrícules de 10 km de costat que es rastregen a la recerca de senyals que puguen evidenciar la presència d’este mamífer, com ara excrements, petjades o l’observació directa d’exemplars.
Censos realitzats entre 1980 i 2000 van mostrar una presència irrisòria, mantenint només poblacions estables en el Bergantes, per la seua connexió amb el Guadalope, afluent de l’Ebre. L’any 2005 la llúdriga ja va aparèixer en 25 quadrícules de mostreig. L’any 2014, quan es va realitzar l’últim cens per part de la Conselleria, es van localitzar restes en 58 quadrícules. Des d’eixe moment les seues poblacions estan agafant molta força i, de les onze quadrícules amb presència de llúdriga a 1996, s’ha passat a 107.

La sorpresa del Serpis

L’increment més notable s’observa a la conca del Serpis, on no constaven dades des dels anys 60, estant actualment colonitzada en la seua pràctica totalitat. Això, afegit als positius del Segura i del parc natural del Fondo d’Elx, auguren una futura expansió per tota la província d’Alacant.

La llúdria a Castelló

El treball de camp a la província de Castelló seguix mostrant una bona presència en els rius del quadrant nord-occidental (Bergantes, Cantavella i Caldes) i destacant el Millars com un dels rius amb més potencial per a la conservació de la llúdriga, tant pel seu cabal com per la qualitat de les seues aigües. També s’han trobat rastres a l’embassament del Regajo i altres zones del Palància, on sembla que la llúdriga no és tan ocasional com es pensava. Castelló sempre ha estat un bastió per a la llúdriga, el Bergante és l’únic lloc d’on no va desaparèixer mai del tot i, a més, el Millars va ser el primer riu de la comunitat autònoma on es va detectar que colonitza la desembocadura.

Continua la seua expansió a València

A la província de València em detectat el major número de quadrícules positives, observant que avança pel Cabriel; manté presència al Magre; al Túria arriba de manera més o menys contínua fins a Paterna; al Xúquer es localitza ja aigües avall de l’embassament de Tous i s’expandix ràpidament a través del riu Albaida i Clariano.

El territori de la llúdria s’ha multiplicat per 10 els últims 25 anys i s’ha duplicat respecte a l’últim sondeig.

I com continúa el projecte?

Continuem fent nous mostrejos, per seguir estudiant les zones clau que la llúdriga escull per expandir-se. També fem una anàlisi de la dieta d’estos mustèlids en base al contingut dels excrements que s’han recollit, el que aportarà més dades sobre la seua ecologia i les preses que han facilitat la seua expansió pel nostre territori, on el cranc americà té un paper destacat.