Esta setmana un equip de Limne va viatjar fins a Tesalònica per participar en el 7é Experience Exchange Workshop del projecte Interreg RIWET. Una trobada tècnica, però també molt inspiradora, centrada en la gestió sostenible de zones humides i la seua integració amb l’activitat agrària.

Durant dos dies intensos, vam compartir experiències amb socis europeus i vam conéixer de primera mà iniciatives innovadores que demostren que agricultura i conservació poden anar de la mà.

Zones humides i agricultura: una aliança necessària

La primera jornada ens va portar al Llac Kerkini, on vam observar com s’apliquen en la pràctica les polítiques de la PAC (Política Agrària Comuna), especialment les mesures vinculades a la protecció dels sòls orgànics.

Allí vam conéixer exemples reals d’agricultura compatible amb la conservació de torberes, de sistemes de pastura intel·ligent (incloent búfals) i de monitoratge del carboni en sòls agrícoles. La idea clau és clara: les zones humides funcionen millor quan la seua conservació s’integra en les pràctiques agràries quotidianes.

Un dels casos més destacats és el de les torberes de Philippi, un ecosistema únic que actua com a gran embornal de carboni. Allí s’han implementat mesures com la limitació del llaurat profund, la gestió del nivell freàtic i la prohibició de la crema de restes agrícoles.

Este model té una connexió directa amb la realitat valenciana, especialment en marjals i zones amb sòls orgànics. Ens dona pistes sobre com adaptar la gestió hídrica per reduir emissions i millorar la resiliència climàtica.

Al llac de Prespa, la combinació de desbrossament mecànic i pastura controlada (amb búfals!) ha permés recuperar hàbitats clau per a la fauna.

Este model ens resulta especialment familiar, ja que a la Comunitat Valenciana ja tenim exemples similars, com ara la pastura amb cavalls a la Marjal dels Moros i l’ús de ramats per a la prevenció d’incendis en rius com el Túria.

Arròs i tecnologia: agricultura de precisió en zones humides

La clau està en la governança: comitès de gestió que integren administració, científics i agricultors.

Al delta de l’Axios, vam conéixer un projecte pioner d’agricultura de precisió aplicat al cultiu de l’arròs.

Mitjançant drons i sensors, tecnologia GPS i fertilització variable, s’aconseguïx reduir l’impacte ambiental sense perdre productivitat. Este model és especialment interessant per a espais com l’Albufera, on el cultiu de l’arròs és essencial tant econòmicament com ecològicament.

Gestió de l’aigua basada en la ciència

Una altra línia de treball clau és la definició de cabals ecològics en rius, com en el cas del riu Axios. Mitjançant models hidràulics i criteris biològics, es determina quanta aigua necessita realment l’ecosistema per sobreviure. Eixe enfocament perme justificar restriccions en períodes de sequera i compatibilitzar regadiu i biodiversitat. Es tracta d’una metodologia perfectament transferible als nostres projectes de restauració fluvial.

Nous cultius per a sòls marginals

També ens van presentar el projecte VENUS, que aposta per espècies resistents com la salicòrnia o el fenoll marí per recuperar terres degradades.

Esta proposta obre noves oportunitats, incloent l’adaptació al canvi climàtic, l’aparició de nous nínxols de mercat (com la gastronomia i la cosmètica) i la recuperació de sòls salinitzats. Un camí molt interessant per a zones costaneres valencianes afectades per intrusió salina.

L’EEW7 ha sigut una experiència enriquidora que reforça una idea fonamental: la cooperació europea és clau per afrontar els reptes ambientals. Una de les sensacions més potents del viatge va ser la familiaritat: paisatges, cultius i problemàtiques molt semblants a les nostres.

Però també ens emportem preguntes clau:

• Com es compensa econòmicament als agricultors?
• Quin és el límit entre ús productiu i conservació?
• Podem integrar millor ramaderia i agricultura (per exemple, amb la gestió de la palla d’arròs)?

Estes qüestions marcaran el nostre treball en els pròxims mesos i, des de Limne, continuarem treballant per adaptar aquestes bones pràctiques al territori valencià, impulsant solucions innovadores que combinen:

• Restauració ecològica
• Activitat agrària sostenible
• Participació local

Perquè protegir les nostres zones humides no és només conservar la natura: és garantir el futur del nostre territori.