El Barranc de Barxeta al seu pas pel municipi de la Pobla Llarga era, fins fa molt poc temps, un monocultiu de la planta invasora Arundo donax, coneguda vulgarment com canya americana.
Esta planta creix en monocultiu, eliminant la biodiversitat natural dels rius i té un consum d’aigua molt elevat (alguns estudis, segons la zona ho xifren en 3-20 vegades superior a la vegetació autòctona). Esta planta, a més, no arrela al substrat i es trenca amb facilitat amb les avingudes d’aigua, taponant ponts i altres estructures i augmentant el perill d’entrada d’aigua al poble.
Front les problemàtiques descrites, la Regidoria de Medi Ambient decidix encarar el problema que suposa pel veïnat del municipi i recuperar el riu per a les persones. Per assolir l’objectiu signa un conveni amb Limne per coordinar conjuntament les tasques de recuperació, conservació i millora del Barranc de Barxeta.
Amb posterioritat a la signatura del conveni, Limne es va encarregar de la tramitació dels permisos d’actuació per a l’eliminació de la canya americana amb maquinària. La ràpida tramitació de les autoritzacions permetre iniciar les obres durant els mesos d’aturada vegetativa, el que sol ser molt positiu, per frenar la capacitat de rebrot.
De la intervenció al riu es va encarregar el personal de l’Ajuntament, amb l’assessorament de Limne.
Les canyes presenten un bon sistema rizomatós format per un sistema de tiges horitzontals i engrossides, on emmagatzema les seves reserves. Per això, eliminar només la part aèria és insuficient, provocant el rebrot de la planta. Per eliminar-la completament és necessari extraure el rizoma amb maquinària i retirar-lo del riu. Dins el projecte es va eliminar la part aèria desbrossant i, a continuació, es va extreure el rizoma subterrani amb maquinària tipus Bob-Cat i amb el suport de personal tècnic a peu de riu revisant la presència de trossos de rizoma durant el moviment de terres.
En finalitzar les obres de retirada de canya, l’ajuntament de la Pobla Llarga i Limne van desenvolupar actuacions relacionades amb el control d’espècies exòtiques invasores (rebrots) i la seua substitució per espècies de ribera.
Tots els helòfits van sobreviure i es van adaptar perfectament al Barxeta, florint i fructificant durant eixa anualitat. Les arbustives van presentar algunes marres per l’absència de pluges (i malgrat els regs d’emergència). La distància al freàtic és un problema en este barranc, el que implica fer noves plantacions periòdiques per substituir marres fins assolir un bosquet primigeni en condicions de continuïtat en el temps.
Vist l’èxit de l’actuació, i com a resultat de tràmits de la Fundació Limne, la Confederació Hidrogràfica de l’Xúquer (CHJ) va iniciar l’any 2017 intervencions als trams annexos als restaurats inicialment per col·laborar amb el projecte i ampliar substancialment la zona restaurada.
Així, amb posterioritat a l’actuació de la CHJ, Limne va organitzar diverses plantacions en esta nova zona, amb personal propi i de les brigades municipals, si bé també s’irganitzà alguna jornada de voluntariat per acostar el veïnat al barranc.
Actuacions 2018-19:
Les darreres anualitats el projecte s’ha centrat en tasques de control de rebrots de canya i reposició de marres.
Pel que fa a l’estratificació vegetal observem uns marges del barranc amb una gran franja de lliris molt ben desenvolupats (supervivència del 95%) i, per darrere, agrupacions d’arbustives autòctones.
A l’actualitat, s’ha aconseguit un 70% de supervivència en el cas del baladre, tamariu i llentiscle. La resta d’espècies que es van provar no es van adaptar bé a la zona a causa de les dificultats per arribar al freàtic, presentant un creixement excessivament lent.
El tram presenta certes dificultats pel que fa al nivell del freàtic i la fluctuació excessiva de cabal.
