Millores en els sistemes de depuració, restauracions de bosc de ribera i una major disponibilitat d’aliment han permès recuperar paulatinament una espècie en perill, que ens mostra el camí a seguir: sumar voluntats i iniciatives públiques, privades i de l’tercer sector que redundin en un benefici dels ecosistemes aquàtics.

S’ha constatat l’àmplia distribució de la llúdria, actualment present pràcticament en la major part de les conques fluvials del nostre territori. El Projecte Llúdria ha estat coordinat per Global Omnium, Limne i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Rastreig exhaustiu

El mostreig s’ha realitzat dividint el territori en quadrícules de 10 km de costat que es rastregen a la recerca de senyals que puguen evidenciar la presència d’este mamífer, com ara excrements, petjades o l’observació directa d’exemplars.
Censos realitzats entre 1980 i 2000 van mostrar una presència irrisòria, mantenint només poblacions estables en el Bergantes, per la seua connexió amb el Guadalope, afluent de l’Ebre. L’any 2005 la llúdriga ja va aparèixer en 25 quadrícules de mostreig. L’any 2014, quan es va realitzar l’últim cens per part de la Conselleria, es van localitzar restes en 58 quadrícules. Des d’eixe moment les seues poblacions estan agafant molta força i, de les onze quadrícules amb presència de llúdriga a 1996, s’ha passat a 107.

El territori de la llúdria s’ha multiplicat per 10 els últims 25 anys i s’ha duplicat respecte a l’últim sondeig.

L’increment més notable s’observa a la conca del Serpis, on no constaven dades des dels anys 60, estant actualment colonitzada en la seua pràctica totalitat. Això, afegit als positius del Segura i del parc natural del Fondo d’Elx, auguren una futura expansió per tota la província d’Alacant.

La llúdria a Castelló

El treball de camp a la província de Castelló seguix mostrant una bona presència en els rius del quadrant nord-occidental (Bergantes, Cantavella i Caldes) i destacant el Millars com un dels rius amb més potencial per a la conservació de la llúdriga, tant pel seu cabal com per la qualitat de les seues aigües. També s’han trobat rastres a l’embassament del Regajo i altres zones del Palància, on sembla que la llúdriga no és tan ocasional com es pensava. Castelló sempre ha estat un bastió per a la llúdriga, el Bergante és l’únic lloc d’on no va desaparèixer mai del tot i, a més, el Millars va ser el primer riu de la comunitat autònoma on es va detectar que colonitza la desembocadura.

Continua la seua expansió a València

A la província de València em detectat el major número de quadrícules positives, observant que avança pel Cabriel; manté presència al Magre; al Túria arriba de manera més o menys contínua fins a Paterna; al Xúquer es localitza ja aigües avall de l’embassament de Tous i s’expandix ràpidament a través del riu Albaida i Clariano.

I com continúa el projecte?

En els següents mesos es procedirà a fer nous mostrejos, per seguir estudiant les zones clau que la llúdriga escull per expandir-se. També fem una anàlisi de la dieta d’estos mustèlids en base al contingut dels excrements que s’han recollit, el que aportarà més dades sobre la seua ecologia i les preses que han facilitat la seua expansió pel nostre territori, on el cranc americà té un paper destacat.